diumenge, 18 d’octubre de 2015

EDUCAR EN LA EMPATIA per Paloma Arenós.


L’empatia no és una idea romàntica, sinó una capacitat humana biològica sobre la qual podem incidir i en la qual l’educació té un paper fonamental. Es pot desenvolupar o no, depenent de les vivències que hem tingut els primers anys de vida, especialment dels 0 als 3 -que és quan es formen les connexions neuronals- i fins als 12 anys. L’empatia ens permet sentir l’altra persona, comprendre-la i sentir el desig d’ajudar-la. El millor de tot és que es pot entrenar”. Així de clar ho té Anna Carpena, mestra, especialista en educació socioemocional i autora del llibre publicat fa poc L’educació de l’empatia és possible (Eumo Editorial).
Carpena alerta del perill que “cada vegada hi ha més cursets i publicacions per aprendre a estar bé amb un mateix, sense estrès i ser feliç, però es pot caure en la contradicció d’ignorar el que passa al teu voltant”. “Aquest tipus d’educació emocional -alerta- pot ser perversa. Jo, en canvi, aposto per una felicitat compromesa amb altres felicitats. No ens hem de tancar en nosaltres mateixos. Sí a l’autoajuda per ajudar els altres perquè entre tots aconseguim un món millor”.
Carpena reconeix que en els últims 20 anys “s’ha produït una evolució positiva d’alguns educadors i pares que caminen cap a una educació emocional, però encara hi ha molt camí per recórrer”. “Hi ha professors que no s’estimen els seus alumnes i que els maltracten i denigren. Lamentablement, encara trobo entrenadors esportius que escridassen i insulten els joves esportistes, i monitors de menjador que quan hi ha un conflicte no saben com afrontar-lo. Els adults som els primers que ens hem de formar emocionalment per ensenyar als infants”, aconsella.
“La capacitat d’empatia és una demostració de com un té desenvolupada la seva intel·ligència emocional. Moltes persones tenen por de ser empàtiques perquè no volen carregar amb els problemes de l’altre. Però si tens resolta l’autogestió emocional i identifiques i coneixes bé els sentiments, et serà més difícil desequilibrar-te”, apunta.
Agustí Forrellat és entrenador de bàsquet des de fa una vintena d’anys i coordinador general de l’Escola Creu Alta Sabadell Bàsquet. La seva dona, Sandra Sabalete, és mestra de l’escola de primària La Roureda i tenen dos fills, l’Arnau, de 10 anys, i el Roger, de 7. Forrellat reconeix que “hi ha hagut una evolució en positiu entre els entrenadors d’abans, que cridaven molt i, fins i tot, es comportaven com a dictadors i el jovent d’ara, que empatitza més, sap motivar i treure el millor de cada nen”. “Entrenem persones per a la vida”, afegeix. Forrellat defensa el poder curatiu de les abraçades i dels gestos afectuosos. “Si un nen està passant per un moment emotiu difícil, el resultat es nota a la pista. L’últim que necessita és que l’entrenador el colli massa. Un tracte amable i una escolta atenta li seran més beneficiosos”, argumenta. El dia de partit -quan sol haver-hi molta tensió a les grades- Forrellat ensenya els seus entrenadors a “aïllar els jugadors i, fins i tot, a distanciar-se físicament de tota aquesta pressió que, de vegades, aporten els pares, tant en moments d’eufòria com de fracàs”. “No sempre es pot guanyar i s’ha de saber assumir”, conclou.
A casa, tant ell com la Sandra miren de “fomentar la calma i la tranquil·litat”. “No som de crits, però si estem enfadats ho fem saber als nens dient-los com ens sentim”, diu el pare. “Tenen tendència a barallar-se molt mentre juguen. Quan hi ha un problema o un disgust, el Roger busca el contacte i es calma amb les abraçades, mentre que l’Arnau necessita el seu temps i espai per distanciar-se i després agraeix el consol”, reconeix la mare.
A l’escola La Roureda a partir de tercer curs hi ha unes tutories personalitzades amb grups de cinc alumnes en les quals han d’escriure aspectes positius dels companys: “És sorprenent descobrir les
coses maques que s’arriben a dir, tot i que no siguin amics. És una pujada de l’autoestima”.
Criança respectuosa 
Carpena creu que és “fonamental el respecte cap a l’altre -tant si és gran com petit- amb calma i serenitat i tractar-lo sense etiquetar-lo ni jutjar-lo”. Per a l’educadora “és essencial no estalviar ni les abraçades ni les carícies”. “Prodigueu-les. Estimulen les endorfines, causen benestar i redueixen la intensitat del dolor, tant físic com emocional. Donen alegria i proporcionen pau, tant a qui les rep com a qui les fa”, assegura. “Si un no és gaire de petonejar o d’abraçar, també funciona agafar la mà, esbullar els cabells, passar la mà per l’espatlla o xocar les mans en l’aire”, exemplifica.
Carpena defensa que els infants tenen dret a ser orientats en la coneixença activa i l’estima de la natura. “A l’escola s’estudia el medi. Jo proposo que a més d’estudiar-lo s’hi connecti
emocionalment. Conèixer la natura de manera activa, amb interès, ofereix l’oportunitat de desenvolupar competències per a més endavant, en l’edat adulta”, afegeix.
Eines pràctiques 
Laura Coll és mestra d’infantil, logopeda i en els últims anys s’ha format en educació emocional. Per ser empàtic cal “prendre consciència un mateix dels sentiments personals per poder connectar amb els sentiments dels altres”. Com a educadora té comprovat que “els infants aprenen el que veuen”. “Si ens veuen tolerants, reflexius, que expressem els sentiments, que ens mostrem empàtics, ells també ho aniran sent”, explica.
Proposa diferents activitats per fomentar l’empatia entre la canalla, com “pintar cares que expressin emocions i fer que verbalitzin en quines situacions s’han sentit en cada tipus d’emoció”. També recomana treballar els sentiments a partir de contes, titelles, dibuixos animats o utilitzar carotes amb diferents expressions (tristesa, enuig, ràbia...) i que l’infant representi l’emoció.






divendres, 12 de juliol de 2013

LA IMPORTANCIA DE LA FIGURA DEL FISIOTERAPEUTA.




Redacción Vivirmejor.com.- Hoy en día la población reconoce mejor el papel del fisioterapeuta que hace, por ejemplo, 30 años. Sin embargo, es cierto que aún hay muchos campos de la fisioterapia que la población desconoce, tal y como apunta el fisioterapeuta Antonio Narbona. Otro de los aspectos que destaca es que existe un alto nivel de intrusismo laboral en la fisioterapia, por lo que las personas deben tener cuidado y saber en manos de quien se ponen. Es fundamental que el profesional que nos trata sepa qué puntos no debe tocar para no lastimarnos y eso es algo que solo los fisioterapeutas con una buena formación pueden hacer.

Ahorro de salud
Cuando hablamos del concepto de ahorro de salud, algo que Antoni Narbona incluyó en los presupuestos presentados a la Generalitat en la época en que fue presidente del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes, nos referimos a algo que va más allá de la prevención y de la promoción. Estos dos conceptos siempre dependen del sistema: de los programas de vacunación, de las campañas para una buena vacunación, de las recomendaciones de ejercicio para evitar la obesidad...


Aunque muchas personas crean que este ahorro de salud va relacionado con recortes, lo cierto es que se refiere más bien a un concepto de responsabilidad propia. Se trata de cuidarnos cuando estamos sanos y darle un buen uso a nuestro cuerpo para así tardar más tiempo en depender del sistema a nivel sanitario. Por eso se debe seguir insistiendo en la educación para que los niños se sienten de forma correcta, coloquen bien la columna vertebral y no se carguen de pesos de forma errónea.

Visitar al fisioterapeuta
Las personas deberíamos acostumbrarnos a ir visitando al fisioterapeuta de vez en cuando para saber cuál es el estado de nuestro cuerpo. Se recomienda sobre todo en personas que quieren iniciar la práctica de un deporte o que quieren retomar un ejercicio que dejaron de lado. El fisioterapeuta valorará la situación del cuerpo con una revisión y dará buenos consejos sobre cómo llevar a cabo esos ejercicios. Otro de los casos donde también se recomienda ir al fisioterapeuta es en mujeres embarazadas para que sepan qué partes deben estimular y proteger. La población se ha acostumbrar a que al fisioterapeuta se debe consultar cuando se está bien para que nos aconseje y nos ayude a prevenir
Font : La Vanguardia.




 

diumenge, 21 d’octubre de 2012

DIFT 2012 . DIA DE LA FISIOTERÀPIA .


 

El DiFT2012, la gran festa de la Fisioteràpia
El pròxim 27 d'octubre, Barcelona es convertirà en la capital de la Fisioteràpia. Per aquest motiu el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) ha organitzat una festa amb tot un seguit d'activitats i espectacles per a tota la família. Aquesta primera edició del DiFT2012, el "Dia de la FisioTeràpia", és un esdeveniment que vol convertir-se en una gran festa anual de caràcter lúdic, participatiu i obert a tothom, tot, sota un lema: aFisiona't.
El DiFT2012 neix atenent a les necessitats reals del nostre col·lectiu de disposar d'un autèntic punt de trobada que reuneixi professionals, estudiants i, el més important, tot el públic en general. Ja estem començant a veure'n els fruits, atès que persones influents, actors, esportistes reconeguts, etc. estan apostant per aquest projecte i han donat suport al DiFT2012.
Atenent al compromís de responsabilitat social que caracteritza a la nostra institució, no volem celebrar la aquesta festa sense ser solidaris amb aquells que ho necessiten. Per aquest motiu, durant el DiFT, se celebrarà una mini-cursa solidària, en la qual, els donatius que s'obtinguin, aniran destinats íntegrament a La Marató de TV3, que enguany estarà dedicada al càncer, la principal causa de mort de persones entre els 35 i 70 anys.
Esperem trobar-te a tu i als teus companys al DiFT, no pots faltar a la cita, a la teva festa. Depèn de tots nosaltres que el DiFT ressoni a tot Barcelona i que la Fisioteràpia surti al carrer per demostrar a tothom que som un col·lectiu unit i amb ganes de millorar.
T'esperem el 27 d'octubre al Passeig Lluís Companys de Barcelona (entre l'Arc de Triomf i el Parc de la Ciutadella).
Quants més siguem, més grans ens farem.
aFisiona't al DiFT2012 i a la Fisioteràpia!


 
 

dissabte, 22 de setembre de 2012

SÈRIE FRÀGILES A TELE 5 AMB SANTI MILLÁN DE FISIOTERAPEUTA I PROTAGONISTA.








                      
                  Frágiles', una serie para curar cuerpo y alma
 

Todos necesitamos cuidados, no sólo físicos. Necesitamos superar adversidades y para eso está Pablo (Santi Millán), un fisioterapeuta que consigue curar las dolencias físicas y emocionales de sus pacientes en 'Frágiles', la nueva ficción de Telecinco en la que Pablo cree que cuerpo, alma y mente están unidos de forma intrínseca.